Al món dels trencaclosques dels diaris, un repte encantador ha resistit la prova del temps i ha capturat la imaginació d’innombrables lectors: Celebrity Cipher. Aquests enigmàtics trencaclosques de paraules combinen entreteniment amb exercici mental mentre conviden els solucionadors a desxifrar cites famoses. En aquest article, explorarem la popularitat perdurable i l’encant únic de Celebrity Cipher, il·lustrant per què aquest trencaclosques clàssic de diari continua atragant i divertint als entusiastes dels puzles de totes les edats.

L’experiència de xifrat de celebritats

Celebrity Cipher és un trencaclosques de paraules que apareix a molts diaris i llibres de trencaclosques. Normalment apareix al costat d’altres trencaclosques estimats com els mots encreuats, el sudoku i les cerques de paraules. El que diferencia a Celebrity Cipher és el seu format distintiu, que combina elements de criptografia, jocs de paraules i curiositats.

Així és com funciona el trencaclosques de xifrat de celebritats:

La cita xifrada: el trencaclosques comença amb una cita o frase famosa. Tanmateix, en lloc de mostrar-lo en text sense format, cada lletra es substitueix per una altra lletra o símbol. Aquesta substitució crea un missatge codificat que és incomprensible per al lector.

Clau de xifrat: per ajudar els solucionadors a descodificar el missatge, el trencaclosques proporciona una clau de xifrat. La clau és una llegenda que mostra l’alfabet original juntament amb les lletres de codi o símbols corresponents. Aquesta clau serveix com a guia per al desxifrat.

Descodificació del missatge: utilitzant la clau de xifrat, els solucionadors han de substituir cada lletra o símbol de codi de la cita xifrada per la seva lletra corresponent de l’alfabet normal. En fer-ho, a poc a poc van desvetllant el missatge ocult.

L’atractiu de Celebrity Cipher

Què fa que Celebrity Cipher sigui tan atractiu per als entusiastes dels trencaclosques?

Estimulació mental: Celebrity Cipher combina elements de lògica i habilitats lingüístiques, la qual cosa la converteix en una activitat mentalment atractiva. Els solucionadors exerceixen el seu raonament deductiu i el reconeixement de patrons mentre descodifiquen el missatge.

Varietat de cites: els trencaclosques sovint inclouen cites d’una gran varietat de fonts, inclosos autors famosos, actors, polítics i personatges històrics. Aquesta varietat manté els trencaclosques frescos i atrau un públic ampli.

Joc de paraules i vocabulari: mentre desxifren el trencaclosques, els solucionadors es troben amb una àmplia gamma de paraules i frases. Aquesta exposició a vocabulari i frases nous pot ser educativa i entretinguda.

Satisfacció amb el desxifrat: hi ha una sensació d’assoliment i satisfacció que comporta la descodificació del missatge ocult. A mesura que cada lletra va al seu lloc, els solucionadors senten una connexió creixent amb la solució del trencaclosques.

Atractiu atemporal: els trencaclosques de xifrat de celebritats són adequats per a solucionadors de totes les edats. Tenen una qualitat atemporal que transcendeix generacions, cosa que els converteix en una gran opció per a la diversió familiar i individual.

Passatemps relaxant: igual que altres trencaclosques de diari, Celebrity Cipher ofereix una manera relaxant de relaxar-se i desconnectar del món digital. És una recerca tranquil·la i contemplativa.

Conclusió

En el regne dels trencaclosques dels diaris, Celebrity Cipher es presenta com un clàssic estimat. La seva combinació única de criptografia, jocs de paraules i curiositats atrau un públic ampli, oferint estimulació mental i entreteniment en igual mesura. Tant si sou un entusiasta experimentat dels trencaclosques com si algú busca un nou passatemps, Celebrity Cipher us convida a entrar al món de la ruptura de codis i els jocs de paraules, fent que el diari de cada dia sigui una mica més intrigant i divertit. Per tant, la propera vegada que obriu un diari, no us oblideu de provar Celebrity Cipher; pot ser que es converteixi en el vostre nou repte de trencaclosques favorit.

Tant si és un curt viatge, com un de llarga durada, sempre és una bona idea intentar aprendre una mica de l’idioma local allà on viatgis. Ni que sigui només un “si us plau” o “gràcies”, ja que aquestes paraules poden servir per a molt.

Un viatge de llarga durada, requereix reflexionar més seriosament en aprendre l’idioma de la teva nova llar. Venir a Barcelona, o a qualsevol lloc de Catalunya té un punt extra de complicació, ja que… ¿Quina llengua triaries, català o castellà?

El que has de saber sobre la llengua catalana

El castellà i el català són llengües romàniques. Això significa que, com passa en tot el grup lingüístic, les dues llengües comparteixen similituds.

La gramàtica del castellà i el català comparteixen molts trets, les dues llengües molt flexibles (el verb canvia segons categories gramaticals com el temps, la persona, el gènere, el nombre, etc.)

En cada llengua els substantius tenen dos gèneres (masculí i femení), dos nombres (singular i plural); els pronoms de cada llengua també utilitzen un gènere neutre. Més enllà dels elements gramaticals comuns, les dues llengües tenen una similitud lèxica del 85%, el que significa que hi ha una considerable superposició entre els vocabularis.

Llengües mútuament intel·ligibles?

 A la bulliciosa metròpolis de Barcelona, les llengües conviuen com a llengües cooficials. Aquí és poc probable que trobis algú que només parli català i és habitual veure a dues persones conversant, una en castellà i l’altre en català, sense problemes de comprensió.  

Sabem que la gramàtica i el vocabulari són similars: de fet l’espanyol i el català son mútuament intel·ligibles, no? No és tan simple. Quan més t’allunyes de Barcelona, més difícil serà trobar persones que parlin ambdues llengües.

Encara que la majoria dels catalans probablement coneixen l’espanyol, pot ser que sigui de la forma en què una vegada van aprendre l’idioma a l’escola, però que mai el van utilitzar després. Les classes s’imparteixen en català; l’espanyol s’aprèn com a assignatura.

Molts hispanoparlants de la resta d’Espanya o d’Amèrica Llatina que venen a la regió diuen que no poden entendre la llengua abans d’haver passat algun temps amb ella o haver fet un esforç per aprendre-la. Així que, de fet, les dues llengües poden no ser tan similars com sembla a primera vista.

Encara que són llengües romàniques, aquest és un terme bastant ampli que inclou el francès, l’italià i el portuguès.

Els lingüistes no es posen d’acord sobre si el català ha de classificar-se com a llengua romànica ibèrica, com l’espanyol; gal·loromànica, o romànica occitana, i de fet, molta gent diu que l’espanyol té molta més semblança al portuguès que al català.

En quines zones d’Espanya es parla la llengua catalana?

On es parla el català? Doncs bé, més enllà de Catalunya, el català es parla, i té caràcter oficial, a les Illes Balears, i a València (com a variant diferenciada coneguda com a valencià).

Es parla, però sense tenir estatus oficial, a Aragó (La Franja) i a Múrcia (Carche). També es parla al sud de França, a Sardenya i és la llengua oficial d’Andorra.

Quines altres llengües es parlen a Espanya?

Encara que l’espanyol (o castellà) és la llengua nacional oficial d’Espanya, hi ha quatre llengües cooficials i nombroses llengües i dialectes no oficials.

El català és una d’aquestes quatre, sent les altres tres:

• L’aranès, cooficial a Catalunya, parlat principalment a la comarca pirinenca de la Vall d’Aran, en el nord-oest de Catalunya

• El basc, parlat al País Basc i en el nord de Navarra (és l’única llengua no romànica que es parla a Espanya)

• El gallec, que es parla a Galícia, i sense reconeixement oficial en parts occidentals d’Astúries i Castella i Lleó

• Les llengües minoritàries i no oficials que es parlen a Espanya són l’aragonès, parlat a Aragó; l’asturià, parlat a Astúries; i el lleonès, parlat a Castella i Lleó.

Com has pogut comprovar, a Espanya es parlen una multitud enorme de llengües diferents, que el que creen és una riquesa lingüística immillorable. A part d’aquesta riquesa lingüística i de les diferents regions, a Espanya es poden trobar diversos dialectes, com l’andalús i el canari.

Què opines de les diferències entre el català i el castellà?

Comparteix la teva opinió!

Desde fa uns mesos, els catalans tenen una nova addicció relacionada amb dos passatemps lingüístics: el Wordle i el Paraulògic. Milers d’usuaris juguen i comparteixen les paraules que han trobat a Wordle en català. Ara bé, per què ens agraden aquest tipus de jocs i tenen tant d’èxit entre els catalans?

Als catalans, ens motiven els reptes que ens posen a prova, però que són assequibles, ja que si són massa difícils ens rendim ràpidament i si són massa fàcils i no requereixen mass esforç o atenció, acaben sent avorrits. Aquest tipus de jocs són addictius perquè activen una part del cervell, el nucli estriat, que fa que siguem conscients de manera anticipada que el que estem fent ens donarà una recompensa i que ens sentirem bé. En el cas de Wordle és clar, a mesura que vas trobant paraules i sumant punts et van donant recompenses de forma bastant ràpida i així vas avançant i et poses les fites que vols i inclús ho adaptes al teu nivell.

Jugar per a promoure la llengua

El Wordle i el Paraulògic han estat un fenomen mundial, però als Països Catalans han triomfat especialment. Als catalans, els reptes i les propostes que fan que la llengua en sigui protagonista, sempre ens generen aquesta motivació de més. Hi ha gent que potser mai havia jugat a jocs de paraules, però ara li sembla que és una bona manera de promoure la llengua i s’ha acabat aficionant a ells. La llengua és un tret important de la nostra identitat, i el Wordle ens atreu perquè ens permet explorar fins on arriba el català i quan sabem.

Tradició de mots encreuats

 La tradició dels mots encreuats a Catalunya també és molt forta i ve des de lluny. De fet aquests van ser bastant influents en la premsa catalana, gràcies a que va ho va introduir Tísner a Catalunya inspirat per la cultura francesa. Aquest es basa més en l’enginy i en els jocs de paraules que en la cultura popular, en canvi, les preguntes de Trivial, són més críptiques.

Quatre trucs per a jugar millor

Per a ser un bon jugador de passatemps lingüístics no n’hi ha prou amb ser una persona culta i llegida. No és el mateix un erudit que un savi, el primer té molts coneixements acumulats, però pot ser un babau absolut, i el segon sap combinar-los. Però el que esta clar, es que el mes important als mots encreuats es sobretot la práctica. Els que ho fan cada dia segur que ja em coneixen els trucs, i tant és així que si algun dia no el fessin, ho notarien”

A Wordle, la primera paraula és determinant. S’ha de mirar d’usar el màxim de vocals (signifiquen un 50% de les lletres que utilitzem) i les consonants més habituals en català (la s, r, l, t, n), i no tenir pressa: pensa bé abans de posar massa de pressa una nova paraula. Per a triomfar a Paraulògic, una de les tècniques que recomanades per a trobar les paraules possibles gairebé cada dia, és buscar paraules derivades de les quals ja hem escrit. També s’aconsella anar fent petites pauses de tant en tant, anar girant les lletres del tauler, repetir síl·labes i, encara que potser us acabaran titllant de tramposos, consultar el DIEC. El DIEC sempre es una bona manera de conèixer nous mots i també, llegir diccionaris pot ser bastant edificant, encara que també posiblement per a alguns una mica pesat.  

Conclusions i solucions

Tant si som principiants com si ja hem descobert un munt de paraules a Wordle, a vegades ens pot convenir aconseguir trobar les solucions. Una de les maneres de fer-ho, tant si és per aprendre nous mots o saber quins podries haver trobat és consultant al buscador Google. També a part d’això trobem pàgines web especialitzades en aquest tipus de recerques de mots per tal de facilitar-te la feina. Depenent del dia, les paraules a trobar poden ser més complicades i fins i tot pots arribar a frustrar-te.  Ara, abans d’acabar l’article, la veritat és que m’encantaria poder fer-te una pregunta que segur que sabràs respondre, ja que això pel que sembla és com el “Barça-Madrid”. I tu, que prefereixes. Ets més de Wordle o de Paraulògic?

Aproximadament, hi ha més de 9 milions de persones a tot el món que saben parlar català, i més de 4 milions ho parlen com a llengua materna, segons dades oficials del cens. El català es parla de manera nativa en parts d’Espanya (a Catalunya, València i les Illes Balears), França (en la zona dels Pirineus Orientals), Andorra i fins i tot Itàlia. Dels quals ho parlen de manera nativa, gairebé tots són bilingües, i parlen, a més del català, el francès, el castellà o l’italià, segons on visquin.

El català és a vegades més semblant al francès que a l’espanyol

Encara que el català, el castellà, el francès, l’italià, el portuguès i moltes altres llengües europees tenen el seu origen en el llatí (es coneixen com a llengües romàniques), cadascuna ha evolucionat a la seva manera. No obstant això, malgrat parlar-se majoritàriament en l’actual Espanya, el català té moltes més similituds amb la llengua de la veïna França. Per exemple, l’equivalent a la paraula catalana “matí” en francès es “matin”.

Els orígens de la llengua catalana difereixen dels de l’espanyol

L’espanyol, tal com el coneixem, va estar profundament influenciat per l’àrab, com a resultat de la conquesta àrab del segle VIII. Com a resultat, moltes paraules utilitzades en l’espanyol actual són importades directament de l’àrab, o han estat fortament influenciades per ell. T’has fixat alguna vegada en què moltes paraules espanyoles comencen per “al”? És simplement la paraula àrab per a “el”. Per exemple, es creu que la paraula “albóndiga” en espanyol deriva de l’àrab “al-bunduqa”, que significa “la pilota”. No obstant això, el català també va rebre la influència de l’àrab, però no va evolucionar amb la mateixa tendència a afegir el prefix àrab “al” als seus substantius.  

El catalá, una llengua amb sis dialectes

Els que no ho saben podrien pensar que el català no és més que un dialecte espanyol. No obstant això, el català no sols és una llengua de ple dret, sinó que també pot dividir-se en sis dialectes propis, dividits a grans trets en dos grups: El català oriental i l’occidental. Els sis dialectes corresponen a zones concretes, d’oest a est: Valencià (parlat a València), Català del Nord-oest (parlat entorn de Lleida, parts de Tarragona i La Franja), Català Central (parlat entorn de Barcelona i Girona), Rossellonès (parlat en la zona del Rosselló de França), Balear (a les Illes Balears) i Alguerès (a la ciutat de l’Alguer).

La Renaixença, un renaixement cultural del català

Després de la guerra de Successió Espanyola (1701-1714), en la qual Catalunya va perdre la seva independència en favor del rei Felip V i la corona de Castella, la cultura catalana va sofrir un període de decadència, agreujat per les noves lleis que insistien en l’ús de la llengua espanyola. No obstant això, a principis del segle XIX va sorgir una onada d’artistes, autors i dramaturgs que volien reviure la llengua catalana. Aquest període, conegut com La Renaixença, va veure el restabliment d’una tradició medieval anomenada Jocs Florals, un concurs en el qual els poetes catalans competien pel reconeixement del millor poema.  

El català va estar prohibit a Espanya fins a 1975

En un intent de promoure una nacionalitat espanyola universal, el general Franco va prohibir l’ús de totes les llengües diferents de l’espanyol a Espanya. Això incloïa el català, que només havia estat reconegut com a llengua oficial durant la Segona República Espanyola de 1931-1939, després d’un període de ressorgiment literari català en el segle XIX i principis del XX. A conseqüència de la prohibició, no es va permetre posar noms catalans als nounats; els carrers i monuments amb noms catalans van passar a tenir noms castellans; tota la televisió, el cinema i la música havien de produir-se en espanyol; i parlar en català en públic estava molt mal vist i fins i tot es castigava.

El català és l’única llengua oficial d’Andorra

Per molt que el català sigui la llengua preferida per la població local de Catalunya, a Andorra és l’única llengua oficial. A Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, el català és una llengua oficial juntament amb l’espanyol (castellà), cosa que significa que tota la comunicació oficial ha d’estar disponible en ambdues.

El català és una llengua que es parla en tres regions d’Espanya: Catalunya, València i les Illes Balears. Fora d’Espanya, és la llengua oficial d’Andorra. També es parla en algunes parts de França i Itàlia.

És el català una forma del castellà?

No. El català és una llengua pròpia. No deriva del castellà, ni tan sols del francès, encara que molta gent digui que el català sona com una mescla de tots dos. El català va derivar directament del llatí comú. Això explica, per descomptat, les similituds de vocabulari i gramàtica del català amb el francès, l’espanyol i fins i tot l’italià, perquè totes aquestes llengües pertanyen a les anomenades llengües romàniques, que es van ramificar a partir del llatí.

Llavors, què és el “castellà”?

El “castellà” es refereix simplement a un tipus estàndard de llengua espanyola, o més exactament, al tipus més pur d’accent espanyol. Dir que algú parla castellà, és una mica com dir que un angloparlant parla “anglès d’Oxford”. En altres paraules, la persona parla l’idioma de la manera “més pura”, “adequada” o “original”.

El terme “castellà” es refereix en realitat a la província de Castella al centre d’Espanya. Es diu que la llengua espanyola en la seva forma més original procedeix d’allí. A Espanya, l’espanyol de Castella es diu castellà, i el terme s’utilitza sovint com a sinònim de “llengua espanyola”.

Per als estudiants estrangers, l’accent castellà és el més fàcil d’entendre. Això es deu al fet que cada lletra i so de l’espanyol castellà es pronuncia acuradament, a diferència, per exemple, de l’espanyol andalús, on a vegades s’ometen lletres o fins i tot síl·labes senceres, la qual cosa dificulta als principiants la comprensió de l’accent regional autòcton. Per això, en les classes d’espanyol se sol ensenyar el castellà.

Llavors, què es parla a Barcelona, el català o el castellà?

Tots dos. A Barcelona, el 98% de la població parla castellà. Al voltant del 50-60% de la població total de Barcelona parla català. Alguns dels catalanoparlants el parlen com a primera llengua, i el castellà per a ells es considera una “segona llengua”. Alguns catalanoparlants consideren el castellà com la seva primera llengua, i el català com la segona. En un número molt reduït de casos, els catalanoparlants no parlen cap altra llengua, ni tan sols el castellà.

Però he sentit que a Barcelona tot s’escriu en català?

Com la regió de Catalunya té dues llengües oficials, veuràs el català al costat del castellà en els senyals de trànsit, en els anuncis de les botigues i en els mitjans de comunicació. Històricament, la llengua catalana ha passat per moments difícils; va estar completament prohibida per motius polítics en dues ocasions, però afortunadament avui el govern regional de Catalunya reconeix el seu valor cultural i literari. Mitjançant l’educació i la promoció activa, s’anima als catalans a parlar la llengua per a mantenir-la viva.

Dit tot això, l’espanyol també és una llengua oficial a Catalunya, perquè, per descomptat, la regió forma part d’Espanya. Per tant, trobaràs els senyals de trànsit i una altra informació pública important sempre en dos idiomes i, de totes maneres, la majoria dels habitants de Catalunya parlen el castellà. A Barcelona també conviuen periòdics, llibres, canals de televisió, art i cultura en castellà i en català, perquè la gent pugui triar la llengua que prefereixi.

Existeix un conflicte entre els hispanoparlants i els catalanoparlants?

A Catalunya s’està produint un acalorat debat, perquè alguns organismes polítics i unes certes faccions de la població voldrien separar Catalunya d’Espanya, per a establir la regió com un país separat i independent. La llengua catalana exerceix un paper en aquest debat; a vegades s’utilitza la llengua per a fer un punt, per a demostrar que Catalunya té la seva pròpia identitat cultural.

A vegades, Barcelona té una reputació injusta, perquè es diu que els catalans no acullen en absolut als hispanoparlants. Com a generalització, això no és cert. El fet és que un gran nombre de catalans s’identifiquen com a espanyols, molts se senten orgullosos de ser espanyols i catalans al mateix temps, i igualment molts creuen que Catalunya és part integrant de tot el país.

Llavors, és possible aprendre castellà a Barcelona?

Per descomptat. Per a recordar-te els fets, el 98% de la població de Barcelona parla espanyol, encara que també parli català com a primera o segona llengua. Els senyals de trànsit, els mitjans de comunicació i la informació pública estan sempre en castellà i en català. Sempre tindràs moltes més opcions quant a persones de parla hispana o bilingüe, i llocs que visitar, que les que presenten el català com a única opció de comunicació. I si et trobes amb una persona o un establiment en el qual només es parla català, el més probable és que almenys s’entengui el castellà.

Si en els últims temps hi ha un nou entreteniment que està donant tombs per totes les xarxes socials, aquest és sens dubte Paraulògic, un joc de llenguatge allotjat al núvol i que ha sigut inspirat per la seva versió en anglès SpellingBee.

Les regles de Paraulògic són molt senzilles i l’objectiu és formar tantes paraules catalanes com sigui possible combinant set lletres, que canvien cada dia. Això sí, és obligatori que la lletra que apareix en el centre del joc aparegui en totes les paraules.

L’origen didàctic del Paraulògic i l’inspiració amb SpellingBee

Paraulògic és una proposta llançada per Rodamots i secundada per programadors de Softcatalà. El portal web de Rodamots fa anys que comparteix cada dia una paraula en català amb finalitats merament lingüístiques i educatives. Per això, com a celebració d’haver aconseguit les cinc mil paraules en el portal web, el seu creador Jordi Palou va decidir llançar aquest popular joc.

Però el més interessant és que Paraulògic es va inspirar en el SpellingBee del New York Times, un joc de lletres que va veure la llum en 2014 i ja al 2018 va aparèixer al núvol virtual.

El SpellingBee no és res més que un concurs d’ortografia, una competició popular que pots organitzar amb els teus alumnes de primària, i de fet un SpellingBee no és gaire diferent del concurs de paraules o ortografia que ofereix Paraulògic. Aquests, és un concurs/joc per a posar a prova les habilitats ortogràfiques. Quan s’organitza una partida de SpellingBee, els participants reben paraules que han d’intentar lletrejar correctament en veu alta. Normalment, es fa davant d’un moderador o jutge imparcial (el paper perfecte per als professors i auxiliars docents), la diferència amb Paraulògic és que en el cas d’aquest popular joc d’avui en dia el que has de fer és crear les paraules amb les lletres que el mateix joc t’ofereix, i depenent del nombre de lletres i de la dificultat de la paraula o de si és “tuti”, obtindràs una puntuació o una altra. Així que realment la diferència amb SpellingBee és que Paraulògic és l’evolució d’aquest, però en l’era digital.

A la recerca de solucions

La realitat és que aquest joc ha encantat tant als jugadors que cada dia es comuniquen a través de les xarxes socials per a conèixer les solucions del Paraulògic d’ahir i saber exactament quines paraules necessitaven descobrir. Una altra ajuda per a trobar les solucions és buscar-ne a Google les solucions per a les endevinalles diàries. Com més paraules i més llargues, millor!

I les solucions són tan importants per als jugadors que hi ha hagut algun equip de futbol que s’ha sumat a la febre del joc Paraulògic. En concret, el FC Barcelona ha estat l’encarregat de revelar els seus fitxatges a través d’aquest meravellós nou entreteniment.

Ara bé, d’on sorgeix tant d’éxit?

L’èxit de Paraulògic a Google Trends

Ja al 2021, l’interès dels usuaris per Paraulògic es va reflectir sumant fins a quinze mil jugadors cada dia, però no va ser fins a l’emissió de la notícia del joc a TV3 que va sumar cinquanta mil nous jugadors, i fins i tot el servidor del joc es va quedar gelat per un temps.

Els programadors de Paraulògic es van sorprendre. Pere Orga, un dels encarregats de fer funcionar el joc, explica que van haver d’actualitzar el servidor web per a donar la benvinguda a noves persones interessades en el joc.

Punts adicionals

El joc català Paraulògic estava disponible en el portal web de Rodamots. Actualment, compta amb més de cent mil jugadors que gaudeixen cada dia d’entreteniment lingüístic inspirat en el famós passatemps del New York Times, SpellingBee.

Enguany els creadors de la versió catalana del passatemps, Jordi Palou i Pau Vidal, presentaran el llibre “El llibre del Paraulògic” on es revelen algunes curiositats lingüístiques, jocs inèdits, paraules per a aprendre, trucs, endevinalles i molt més.

L’èxit de Paraulògic és tan irresistible que des de gener s’ha arribat a un acord amb Vilaweb, on ara està allotjat el joc, per a promocionar-lo més, arribar a més gent i reforçar-lo. Així que aquells interessats en aprendre més sobre la fascinant llengua catalana estan d’enhorabona.